El presente libro estudia los factores que influyen de manera directa en la creación de una obra pictórica centrándose en el análisis del color, la generación de formas y el tratamiento del espacio. En él se hace especial hincapié en la percepción del entorno, uno de los valores más determinantes tanto en la concepción de la obra como en su ejecución. Como botón de muestra, este estudio se enriquece con el testimonio de algunos de los artistas contemporáneos más reconocidos a nivel internacional.

En els primers capítols del Llibre dels fets, Jaume I explica, amb entusiasme i una certa dosi de manipulació, la història de la seva àvia, Eudòcia Comnena, una princesa bizantina amb un destí infortunat. Nascuda a Constantinoble en la cort més opulenta de l’edat mitjana, a Eudòcia la van comprometre amb un príncep català, Ramon Berenguer IV de Provença, però a la fi es va casar amb un home de rang inferior, Guillem VIII de Montpeller. Repudiada posteriorment pel seu espòs, l’«emperadriu», com l’anomenaven els trobadors devots, acabà els seus dies en el recer d’una abadia. Va ser, a primera vista, un humil peó en el vast i complex tauler diplomàtic en què els principals actors polítics de l’època lluitaven aferrissadament per l’hegemonia a Occitània i l’imperi universal. Però, a desgrat de la seva feblesa i del seu aïllament, la bizantina va perseverar en la defensa dels drets que tenia com a cònjuge i senyora. La seva mig oblidada desventura ens obre els ulls a un món que, com el nostre, estava regit per una xarxa intricada d’interessos contraposats i poblat per figures tràgiques, una mica grotesques, i alhora commovedores.

Economic Evidence and Changing Nature of Urban Space in Late Antique Rome by Paul Johnson, is an innovative study that focuses upon the relationship between the importation of amphora-borne foodstuffs, their distribution and discard within the City and what this tells us about changing uses of urban space between the 3rd and 6th centuries AD. There have been a number of archaeological studies of late antique Rome in recent years, most notably Roma dall’antichità all’alto Medievo I and II, as well as a long tradition of studies that have focused upon the pattern of imports to the City. However the relationship between imported foodstuffs and the City as an urban unit has not been so well served.

Què és el que converteix l’art clàssic en un llenguatge que transcendeix fronteres? Com ha aconseguit mantenir la seva legitimitat al llarg de la història? Quin ha estat el seu poder de seducció? Per què ha arribat a ser una constant en la nostra societat? En quina mesura les arts plàstiques hi han dialogat històricament? Des de l’Antiguitat, el clàssic ha estat un referent en els diversos àmbits de la cultura, sovint debatut, a vegades contestat. Tanmateix, mai no ha desaparegut i ha arribat fins a l’actualitat mantenint tota la seva força. Aquest llibre ofereix una lectura del clàssic en clau contemporània, bo i explicant el perquè de la seva vigència en el camp de la cultura i les arts plàstiques del Modernisme ençà.

El present volum aplega els treballs sobre literatura catalana vuitcentista que Antònia Tayadella va publicar de 1980 a 2004. Més o menys dependents de l’ocasió que va fer-los propicis, els disset estudis que s’hi apleguen deixen el testimoni d’un itinerari de què resulta una baula imprescindible en la seqüència dels estudis sobre el vuit-cents literari. Un itinerari de vint-i-quatre anys caracteritzat, primer, per una atenció predominant als problemes de la literatura narrativa i, després, per l’interès a actualitzar l’estudi del romanticisme. En conjunt, el volum representa una obra de referència tan rigorosa com ineludible sobre la literatura catalana del vuit-cents.