Institut d´Estudis Catalans

Noticias

Abel Soler: “El rechazo a que el autor de ‘Curial e Gúelfa’ sea un toledano educado en Valencia se debe a un regionalismo de vía estrecha"

Autor de "La cort napolitana d’Alfons el Magnànim: el context de ‘Curial e Güelfa’", en el que se desvela que Enyego d’Àvalos escribió esta obra, uno de los textos más importantes de la literatura catalana
15/03/2018
  • La investigación ha sido publicada por la Institució Alfons el Magnànim, el Institut d'Estudis Catalans y Publicacions de la Universitat de València en tres volúmenes (4 tomos).

Presentación de "La cort napolitana d’Alfons el Magnànim: el context de ‘Curial e Güelfa’"

GuardarGuardar


Albert Balcells explora en el seu últim llibre l'impacte de la Guerra Civil en el Parlament de Catalunya i la Universitat de Barcelona

15/05/2013

El Parlament de Catalunya es va constituir al final del 1932; un any més tard, la Universitat de Barcelona es va dotar d’un estatut d’autonomia. L’activitat de l’un i de l’altra es va col·lapsar amb l’esclat de la Guerra Civil, però es va reprendre l’estiu del 1937. Albert Balcells, membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC, explora a La Universitat de Barcelona i el Parlament de Catalunya durant la Guerra Civil de 1936 el trasbals que el conflicte bèl·lic va representar per a aquestes dues institucions, que havien estat pensades per a un context de pau, i com i per què van aconseguir sobreviure.


Apunts i contrapunts sociolingüístics de Francesc Vallverdú en el marc del centenari de les Normes ortogràfiques

13/05/2013

Apunts i contrapunts sociolingüístics de Francesc Vallverdú

Amb l’avinentesa del centenari de les Normes ortogràfiques, Francesc Vallverdú ha aplegat nou articles i comunicacions en la publicació Apunts i contrapunts sociolingüístics. Són treballs sobre sociolingüística, de procedència molt diversa, fets públics en els últims deu anys. Són pinzellades de diversa magnitud i intensitat a qüestions sociolingüístiques d’actualitat: des dels principals reptes amb què es troba avui la sociolingüística fins a aspectes relacionats amb la normalització lingüística. Així, per exemple, s’hi recull l’article «Les idees sociolingüístiques abans de les Normes de 1913», publicat en el número 57 de la revista de la Universitat de Montpeller Lengas. Revue de Sociolinguistique, l’any 2005, o la comunicació que va presentar a la Universitat de Viena el 24 de setembre de 2010 en el marc de les Jornades Germano-Catalanes anuals.


'Arrels germàniques de la matemàtica contemporània', Premi Crítica Serra d’Or 2013

03/05/2013

'Arrels germàniques de la matemàtica contemporània'El Premi Crítica Serra d’Or 2013 de recerca, en la modalitat d’altres ciències, ha estat concedit a l’obra Arrels germàniques de la matemàtica contemporània, dirigida per Pilar Bayer, catedràtica d’àlgebra de la Universitat de Barcelona i membre de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC, que n’és també l’autora juntament amb Jordi Guàrdia i Artur Travesa. El llibre, editat per la Secció de Ciències i Tecnologia de l’Institut, fa una aproximació a diversos treballs de matemàtiques que, produïts a Alemanya entre el 1850 i el 1950, han tingut una forta repercussió en algunes fites assolides per la matemàtica contemporània. Els premis es van lliurar el 30 d’abril al Palau Moja de Barcelona.


La Societat Catalana de Geografia rememora l'aportació de Pau Vidal de La Blache al pensament geogràfic

30/04/2013

En acostar-se el centenari de la mort de Pau Vidal de La Blache (Pesenàs, Llenguadoc, 1845 - Tamaris, Provença, 1918), un dels artífexs més destacats de la geografia contemporània, la Societat Catalana de Geografia rememora la seva aportació al pensament geogràfic mitjançant la publicació de la traducció d’una part significativa de la seva obra escrita. El llibre que ara es publica recull la versió catalana dels textos que Pau Vidal de La Blache va publicar a Annales de Géographie.